Les metamorfosis d'Ovidi


PETIT RESUM INTRODUCTORI AL BLOG



Les Metamorfosis d'Ovidi és un poema extens dividit en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en altres, com animals, plantes, constel·lacions...
S’aprecien en un ordre cronològic des de la creació de l'univers fins al regne diví de Juli Cèsar. Així doncs ”Les metamorfosis d’Ovidi” formen una “història mítica del món” dividida es divideix en tres parts:

A la primera part, a tots els mites les divinitats protagonitzen els fets.




Després, a la segona part, hi ha narracions que tracten sobre herois i heroïnes.

I finalment, la tercera part es distingeix perquè parlaven sobre unes figures que els antics consideraven històriques, tot arrencant de la guerra de Troia. El més freqüent d'aquests és la continuïtat entre episodis proporcionada per una àmplia gamma de recursos de transició molt enginyosos. El més freqüent d'aquests és l’enllaç dels mites mitjançant els fets i les accions que duen a terme tots i cada un dels personatges.

Per exemple: en el primer llibre passa de les formacions naturals d'animals a l'aparició de Pitó i tot seguit de la seva mort a mans d'Apol·lo al mite d'Apol·lo i Dafne




dijous, 25 d’abril del 2013

Ícar i Dèdal

Dèdal va aconseguir escapar de la presó, el seu propi laberint, però no podia fugir per mar ja que el rei Minos que controlava la terra i el mar, tenia una estricta vigilància sobre tots els velers i no permetia que ningú navegues sense ser registrat.
Ícar i Dèdal quan Ícar està apunt de morir
Dèdal es va posar a fabricar unes ales per ell i el seu fill Ícar. 
Va unir plomes entre elles començant per les petites i afegint-ne de més llargues per formar una superfície. Va unir les més grans amb fil i les més petites amb cera i li va donar una petita curvatura a les ales per que semblessin las d’un ocell. Quan va acabar el treball Dèdal va provar que funcionessin ensenyant-li al seu fill a volar.
Dèdal va advertir al seu fill que no voles ni molt alt perquè la calor del sol desfaria la cera, ni molt baix perquè l'escuma del mar mullaria les plomes i no podria volar. Ícar va començar a pujar i a pujar de l'emoció d'estar volant. El sol va desfer la cera i les plomes es van començar a desenganxar. Ícar va moure els braços però no hi havien suficients plomes per sostenir-lo a l'aire, i va caure al mar. 
El seu pare va plorar. Per això va donar el nom de Icària a la illa meé propera al lloc on va caure Ícar, el seu fill. Dèdal va arribar bé a Sicília on va construir el temple a Apol·lo i hi va penjar les seves ales com a ofrena a Déu. 


 
                                          Un senyor explica la història de Ícar i Dèdal

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)